What happens to us in history teacher training practices?

Authors

Keywords:

Training, teachers, teaching stories, teaching practices

Abstract

In this writing I share aspects of my own and collective experiences resulting from my place in the training of history teachers in a situated context. In a brief introduction, he situated me and I express from there. Subsequently, I organize its development in three sections based on records and reflections that intend to make visible aspects of what I observe from my place is involved in the sheet of teacher trainers, in the sheet of trainers in didactics and teaching practice of teachers in history, and in the sheet for trainers in the teaching practices of teaching stories

Downloads

Download data is not yet available.

References

Barco, S. (2016). Corredores de la memoria. Del Campo de la Ribera a los Juicios (pp. 9-148). Villa María, Córdoba (Argentina): Ed. EDUVIM.

Edelstein, G. (2011). Formar y formarse en la enseñanza (pp. 11-235). Ed. Paidós.

Funes, A.G. (2011). La enseñanza de la historia y los problemas sociopolíticos: de la historia reciente al futuro (pp. 53-63). En Pagés, J. y Santisteban, A. (Comp.). Les questionssocialment vives i lenseyament de les ciències socials. Documents 97. Universidad Autónoma de Barcelona.

Funes, A.G. (2013). Historias Enseñadas Recientes. Utopías y Prácticas (pp.9-286). Neuquén-Argentina: Ed. EdUCo-REUN.

Funes, A.G., Salto, V. y Muñoz, M.E. (2019). Formación, investigación y colectivos profesorales (pp. 11-20). En Funes, G. y Jara, M. (Comp.) Investigación y prácticas en didáctica de las ciencias sociales. Tramas y vínculos. Neuquén: Educo-Reun.

Gutiérrez Giraldo, M.C. (2018). La reflexión de las prácticas en la formación del profesorado de ciencias sociales (pp. 241-250). En Jara, M. y Santisteban, A. (Coords.) Contribuciones de Joan Pagés al desarrollo de la didáctica de

las ciencias sociales, la historia y la geografía en Iberoamérica. Ed. Especial. Cipolletti-Argentina: UNCo-UAB.

Larrosa, J. (2018). Maneras; Materia; Metodologías (pp. 267-285). En Larrosa, J. P de Profesor (con Karen Rechia). CABA: Ed. Noveduc.

López Facal, R. (2000). Pensar históricamente. Revista Íber, N°24, pp. 46-54. Barcelona.

Manara, C.G. (2021). Contrarrevolución en las fronteras. El liderazgo de los hermanos Pincheira en la guerrilla del Sur americano (1818-1832) (pp. 11-446). Rosario: Prohistoria Ediciones.

Pagés, J. (2004). Enseñar a enseñar historia: la formación didáctica de los futuros profesores. Reseñas de enseñanza de la historia Nº 2, pp. 175-210. APEHUN. Córdoba: Ed. Universitas.

Pagés, J. (2009). El desarrollo del pensamiento histórico como requisito para la formación democrática de la ciudadanía. Reseñas de enseñanza de la historia N° 7, pp. 67-91, APEHUN. Córdoba: Ed. Alejandría.

Pagés, J. (2011). ¿Qué se necesita saber y saber hacer para enseñar ciencias sociales? La didáctica de las ciencias sociales y la formación de maestros y maestras. EDETANIA N° 40, pp. 67-81.

Pagés, J. (2018). Lliçó magistral, Joan Pagès i Blanch. Els reptes de l’ensenyament de les ciències socials, la geografia i la història. Quin professorat, quina ciutadania, quin futur? (pp. 11-35). En Ballbé, M., González-Monfort, N. y Santisteban, A. (eds.). Quin professorat, quina ciutadania, quin futur? Els reptes de l’ensenyament de les ciències socials, la geografia i la història. UAB, AB: Gredics.

Pagés, J. y Santisteban, A. (2010). La enseñanza y el aprendizaje del tiempo histórico en la educación primaria. Cad. Cedes n 82, vol. 30, pp. 281-309, Campinas. Recuperado de: http://www.cedes.unicamp.br

Palti, E. (2000). ¿Qué significa ‘enseñar a pensar históricamente’? Clío & Asociados. La historia enseñada N°5, pp. 27-42. Universidad Nacional del Litoral, Santa Fe.

Salto, V. y Funes, A.G. (2020). Los materiales didácticos para la enseñanza de la historia en la formación docente. Escritas do Tempo n.5, v.2, pp. 226-242, Brasil. Recuperado de: https://periodicos.unifesspa.edu.br/index.

php/escritasdotempo/issue/view/27

Salto, V., Parra, E., Añahual, G. y Mazzón, M.V. (2020). La elaboración de materiales como dispositivo para la formación inicial del Profesorado en Historia (pp. 386-402). En Ferreyra, S.P. (Coord.). Formar en Ciudadanía(s):

sentidos, tensiones y desafíos en la enseñanza de la Historia y las Ciencias Sociales. XVIII Jornadas Nacionales y VII Internacionales de Enseñanza de la Historia. Córdoba.

Santisteban, A. (2019). La enseñanza de las ciencias sociales a partir de problemas sociales o temas controvertidos: Estado de la cuestión y resultados de una investigación. El futuro del pasado, N° 10, pp. 57-79.

Recuperado de: http://dx.doi.org/10.14516/fdp.2019.010.001.002

Tasat, J.A. (Coord.) (2021). Pensar en movimiento. Aportes a la práctica docente desde pensadores americanos (pp. 9-161). CABA: Ed. Prometeo.

Downloads

Published

2023-05-31

Issue

Section

DOSSIER

How to Cite

What happens to us in history teacher training practices?. (2023). Reseñas De Enseñanza De La Historia, 22, 102-119. https://revele.uncoma.edu.ar/index.php/resenas/article/view/4709

Similar Articles

31-40 of 350

You may also start an advanced similarity search for this article.

Most read articles by the same author(s)